L'Argentera..., naturalment.

(per Josep Mèlich i Garcia)

Per arribar a l’Argentera hi ha dos camins: El ferrocarril i la carretera . Per port de mar s’ha de desembarcar a Cambrils i per aire a l’Aeroport de Reus.

Des de Cambrils hi ha uns 15 Km. Seguint per la carretera de Falset, que passa per Montbrió del Camp, Riudecanyes i Duesaigües. Precisament al peu d’aquest poble hi ha el desviament que porta a l’Argentera.

Per ferrocarril, el baixador s’anomena Duesaigües–Argentera i és tres estacions més amunt de Reus, en direcció a Madrid, per Móra. S’ha de caminar uns vint minuts per arribar al poble.

Com la majoria de pobles de secà del camp de  Tarragona, l’Argentera  ha esdevingut la residència d’unes poques famílies, la majoria jubilats. La resta de llars estan tancades la major part de l’any. Des de finals dels seixanta, ha deixat de ser un poble amb vida rural per esdevenir un lloc de residència i estiueig. La majoria de fills i descendents del poble han reformat les cases i només les habiten a l’estiu o els caps de setmana de tot l’any. Només hi trobarem un parell o tres d’exemples de casa de pagès amb el cultiu que tants anys va ser el pa de cada dia: l’avellana. Encara podem admirar propietats com la Vall de cal Samarró, que a principis del segle passat va ser resquitada del bosc i plantada d’avellaners. És un exemple del que en deien el “goret” que vol dir treure el bosc per conrear-hi arbres de cultiu, en aquest cas l’avellaner.  

Per tant, avui l’Argentera és un racó deliciós per passar-hi uns dies gaudint dels bells racons del poble i de la natura dels seus voltants.

 

Es pot fer cada dia  una excursió diferent visitant les seves fonts, esparses pel terme. Es pot pujar a la magnífica talaia d’Escornalbou, admirar el Castell-museu en una visita guiada. Donar el tomb rodó a la muntanya pel Passeig dels frares i muntar al cim de Santa Bàrbara, l’ermita en el vèrtex del con perfecte d’Escornalbou. És una de les talaies més impressionants de Catalunya.

 

Una altra excursió recomanable és pujar al pla de la serra per visitar el parc eòlic de recent construcció. Visitar també el poble veí de Duesaigües i acostar-se amb precaució, a la boca impressionant del túnel del ferrocarril Madrid- Barcelona que té 5 Km. de llargària.

A l’estiu la primera visita ha de ser a la bella Font Vella, al peu del poble a la vora del riuet que baixa de la serra. Un racó frondós que convida a estirar-te damunt del pedrís , després d’haver fet un bon traguet d’aigua fresca. El cel s’endevina a taques blaves per entre el brancam i les fulles amb tota la gamma dels verds. 

Aquesta era l’antiga font del poble i la que subministrava tota l’aigua. La gent hi anava cada dia amb càntirs grans i galledes de zenc. Fins que va arribar el Sr. Eduard Toda i va donar l’aigua de la Bartra, una propietat que havia comprat a cal Cabré. Des d’aleshores hi ha les fonts repartides pel poble que van apropar l’aigua als veïns. Després, als anys setanta es va fer la instal·lació de l’aigua corrent a les cases.

Totes les fonts del poble estan en racons molt acollidors que conviden a beure.

 

 

La primera que trobem és la Font del Cintets, després la Font de l’Abeurador, sota el monument a Toda, La font del Capdall, La font del Camilo i la Font de la plaça, al costat de l’església.

 

 

Recomanem una passejada pel poble per admirar els seus carrers empedrats plens de flors amb portals i façanes  arraconats en un laberint on et sorprenen a cada moment el gust i la cura que els veïns tenen de les seves cases i jardins. 

 

A la part alta del poble hi ha una petita urbanització amb xalets més moderns al costat d’un polisportiu i una gran piscina a l’aire lliure.

A l’entrada del poble hi ha la Societat, amb una sala de ball un bar i una pista a l’aire lliure on s’hi fa cinema a la fresca , els balls i els actes d’esbarjo de les festes.

Damunt de l’edifici de la Societat hi ha un restaurant “Menjars l’Argentera” amb cuina

típica i casolana.

 

Pels qui fan estada d’uns dies a l’Argentera , tenen  moltes excursions per escollir. Hi ha una ruta que va a la Serra pel camí dels pous i els estrets, entrant als boscos del Trucafort, terres de rovellons. D’allí es pot accedir a la font dels Ermitans , caminant sota els cingles de la Roca Roja i del Morral de Vilanova. Una altra sortida és la que ens porta a la Font del Ferro, pel camí del cementiri en direcció a la Chorivia . També es pot anar cap al camí de les valls fins al peu del cim d’Escornalbou.Tots aquests itineraris s’endinsen en els més bells paisatges de la muntanya mediterrània de pins, alzines, brucs, roures, farigola i romaní entre els arbres i plantes més característics. Una estada a l’Argentera és, pels qui volen gaudir de la natura, una experiència única. Un racó de món que t’ofereix tots els ingredients per viure una aventura...”naturalment”.