LA BAIXA SEGARRA
Més enllà de la serralada de Prades, a cavall entre l'Anoia i la Segarra, ens trobarem amb una zona particularment singular, amb grans esplanades de cultiu guanyades al bosc. Contemplar aquestes onades de boscatge i conreus produeix una sensació d'ordre i pulcritud que corprèn. Hom no arriba a saber si és l'home que s'ha fet petits racons enmig de l'espessor del bosc, o si per contra, ha estat el bosc qui ha envoltat les clarianes de cultiu de cereals, planes com un llençol. Aquesta zona s'anomena "la Baixa Segarra".
De camí cap aquesta terra emprendrem direcció, fent un xic de tomb, des de l'Ametlla de Mar cap al Monestir de Santes Creus.
El Monestir es troba situat al municipi d'Aiguamúrcia. La comunitat religiosa s'hi traslladà el 1168 i a partir d'aquest moment, es convertí en un centre d'estudis i de colonització de tot el territori.
La vida monàstica es mantingué fins gairebé mig segle XIX (1835).
L'església, que data del segle XII, conté les tombes reials de Pere el Gran i de Jaume II i la seva esposa, Blanca d'Anjou, així com la del gran almirall Roger de Llúria, vitralls cistercencs i gòtics, i un retaule barroc de Josep de Tremulles.
La façana principal de l'església es troba a la plaça de Sant Bernat, i correspon al segle XII; formada per una portalada de mig punt i un gran finestral gòtic. La façana es corona amb merlets. La seva planta és de creu llatina, amb tres naus i cinc capelles abacials. A la part exterior del presbiteri hi ha una gran rosassa.
El claustre anterior actualment és d'estil gòtic, ja que substituí el que hi havia d'estil romànic, del que es conserva el templet hexagonal del lavatori. Aquest va ser construït al segle XIV (1313) per Jaume II. I el claustre posterior del temple, dit del Bon Repòs, és del segle XVI i reflexa pura senzillesa i austeritat. És un racó on s'hi respiren la pau i la tranquil·litat completes.
En sortir del temple, fem parada i fonda a Cal Mosso, un petit restaurant amb aires noucentistes que es troba just a la sortida del recinte del monestir. És força agradable i no s'hi menja malament.
Si el temps ho permet, un bon passeig per l'arbreda de Santes Creus (PEIN) ens ajudarà a fent baixar el dinar.
I ara sí! Enfilem carretera directes cap a la Baixa Segarra i de camí ens aturem a Sarral, població de renom gràcies la seva indústria artesanal de l'alabastre. En aquest indret el paisatge que es contempla és purament de vinya i s'hi cultiva una varietat de raïm autòcton, el "trepat". És de visita obligada al Sarral, el Carrer dels Jueus.
Com que ja es fa tard, reprenem la ruta en direcció a Conesa, passant per Rocafort de Queralt. Allí, fem estada a El Clos, un allotjament rural independent regentat per en Quim Manzano, home polifacètic i ànima d' El Clos. Allí hi tenim reservat un acollidor apartament que serà casa nostra durant els dies d'estada a la zona.
El municipi de Conesa, ens descobrirà una vila medieval amb gran encant. Val destacar principalment l'altíssima creu de terme, el recinte antic de la vila, amb portals i torres, restes de l'antiga muralla i l'Església Parroquial de l'Assumpció, amb la seva imponent torre del campanar.
Des de Conesa, el dia següent, tot dibuixant un cercle imaginari, visitem els pobles de Forès, Passanant, Vallfogona de Riucorb, Llorac, Savallà del Comtat i Segura.
El tercer dia fem una minúscula incursió a les terres de Lleida. Visitem Guimerà. Ascendim pel seu entramat laberíntic de carrers per on no sembla haver passat el temps, fins la torre que encapçala la població.
Visitat Guimerà, tornem a emprendre la marxa, ara en direcció cap a Nalec, des d'on a simple vista es distingeixen a la perfecció, les primeres cotes dels Pirineus. Des d'allí, surt una pista forestal molt ben conservada que, ens escurça amb quilòmetres, però no amb temps i encant, el camí cap a Vallbona de les Monges.
Fem camí de retorn tot creuant les terres de la Baronia de Malda i ens dirigim a Sta. Coloma de Queralt, d'on destacarem el seu nucli medieval i l'antic castell dels Comtes de Santa Coloma, que avui en dia és biblioteca municipal, escola municipal de música i oficina d’informació turística, a més de seu de l’Orfeó Santa Coloma.
Hem arribat al darrer dia d'estada per aquestes contrades i, emprenent direcció camí del Sud, aprofitem per visitar l'excels Montblanc on hi comprem un vi deliciós DO Conca de Barberà i una mistela misteriosament vermella que ens recomanen prendre-la ben freda del congelador (divina).
I així s'acaben aquests dies de mini-vacances que prometen repetir, ja que ens hem deixat molt i molt per veure i gaudir.
