Ahir tenia ganes d’escriure i no vaig tenir temps en tot el dia..., sóc conscient  que voldria fer moltes coses i que me’n deixo moltes en el tinter... però és que quan anava tot volant cap a obrir la botiga, vaig passar per la cuina per anar a cercar la porta de baixada a la feina... i quina olor de préssec que s’ensumava...! Inimaginable! I això que tan sols n’hi havien 3 de mal comptats! Vaig parar-me i  el vaig agafar i me’l vaig cruspir de peu dret tal qual..., sense rentar ni res..., no fos cas que li marxés aquell oloreta sensual que deia :- menja’m!

I el vaig fer feliç... o ens vàrem fer feliços tots dos... ell, essent menjat i jo menjant-me’l. Tenia ganes de fer-li una oda, però no em sortien ni rimes ni res, tot pensant en la feinada que tenia per fer.

En aquestes, que al migdia vaig sortir al banc i la caixa a portar papers i altres encàrrecs, i al tornar em vaig trobar amb un gran amic, veí i company del meu pare, vàrem caminar uns segons junts tot fent petar la xerrada i desprès vaig seguir cap a la feina...  Avui em ve la seva filla i em diu que el pare és mort... no m’ho podia creure, però així és. Un atac de cor mentre dormia se l’ha endut... Tenia 76 anys, i sempre havia estat  un pencaire de dia i nit... Em sap greu, però així no ha patit, sembla, i no ha fet falta veure com es consumia lentament davant dels amics, familiars i demés... Ha estat una mort molt maca per a tots... i mes per a ell... que descansi en pau.

Avui, abans de saber res d'això, he portat la furgoneta a revisió  d'ITV  , estava  bé i fins el 2006 no toca tornar-la a fer de nou... He recordat el préssec d’ahir i m’he posat a carregar-la de cartrons fins els topes, així En Miquel, que es el meu dependent , quan vindria la trobaria carregada i podria anar a cal drapaire a portar-ho, i així s’ha fet... Després... em dutxaria..., m'afaitaria...., em guarniria i aniria a esmorzar plàcidament un entrepà de musclos, perquè ja havia vist que de tonyina no en quedava en  llaunes petites i no en volia encetar cap de gran..., és molta! i després fa de mal guardar.

Doncs abans d’anar a veure la Teresa fornera, ja m’ha trobat la filla del difunt al magatzem, i m’ha dit el que havia ocorregut... sembla que demà l‘enterren a l’ església gran..., ja m’ ho confirmaran. Després...  doncs sabent el què, m’ he comprat una barreta..., he passat per la ferreteria a donar-li la noticia al ferreter com ja havia fet amb la fornera i ràpidament he anat a casa... m’ he dutxat..., arreglat  i m’ he assegut a taula amb el meu entrepà que l’ he assaborit d’allò més...

Sembla estrany el que fem d’esma i no valorem!

I això de gaudir dels moments nostres tampoc ho fem...!

Som així de tontets... !

...i després ningú tampoc ens felicita...  

...ni esta content del que aconsegueixes fent les coses  fora d’hores...

...les fem perquè les hem de fer...

...creiem...

...però de veritat es així?

   De segur que si...