Ei! com anem? mireu... jo... passava per aquí i m’he dit: - té! ami-te'ls aquests! semblen bona gent i bons entenedors! i doncs..., he pensat per mi mateixa, ara que hi ets, els pots dir el que et passa pel teulat!



I doncs mireu... el que em ronda pel cap és el que tot seguit us explicaré.

No puc concebre perquè en aquest món que ens toca viure, prevalen el mal fer i les injustícies per sobre de l’honestedat.

Quina mena d’influències es poden arribar a exercir?

Quant val la dignitat?

Quant costa l’honor?

Quin preu té la justícia?

Quan val una vida?

i dues?

i tres-centes?

i nou mil vuit-centes setanta sis?



Arreu del món es cometen mil i una barbàries cada dia..., cada hora... cada minut... si apurem, cada segon. I als noticiaris les escoltem cada cop amb més fredor, perquè ja ens hem acostumat a veure morts de veritat.

Les pel·lícules de terror son una pura rèplica del que ens envolta... és allò que es diu de que “la realitat supera la ficció”, no?

Ja ho tenim aquí... molts científics i no tant científics es demanen, des de temps i temps, com serà la fi de la nostra espècie... qui o què acabarà amb la humanitat. Si hores d’ara no ho han endevinat, potser que es comencin a plantejar de dedicar-se a un altra cosa... no ho sé... collir raves, potser? o fer punt de creu? tal vegada a la cria del caragol bové? o que es presentin a les properes eleccions a la presidència del govern del seu país o a l’alcaldia del seu poble... no ho sé... ells mateixos! Si no son capaços de veure que la única responsable de la desintegració de la nostra espècie serà ella mateixa..., ja poden anar fent el que vulguin..., nosaltres mateixos estem sent els nostres propis botxins, els propis anihiladors de la pròpia humanitat.



Ara em ve a la memòria una pel·lícula que vaig veure quan era jove (res... fa quatre dies), es deia “Holocaust Caníbal”. Anava d’una tribu de caníbals de no sé quina selva (suposo que Amazònica, clar) que es van cruspir tres o quatre (ja no ho recordo bé) homes blancs i civilitzats que els van anar a fer una visita de cortesia tot esperant enregistrar algun gran reportatge científic o quelcom així. En van fer steaks tàrtars i el que van voler i més, d’ells. Ah! sí! recordo que d’una senyora en van fer una broqueta... un pinxo moruno, vaja... Doncs bé..., tot això que a la època em va provocar els més horribles malsons que mai hagi tingut, ara, si ho comparem amb les salvatjades que ens empassem a diari aquesta pel·lícula ve a ser com un episodi dels Teletubbies.

Sap molt greu saber i consentir que qui té o tindria suficient poder per a aturar-les, s’ho mira de ben lluny. No sigui cas que l'esquitxi la sang i li taqui el vestit... ens el taqui...



A Palestina, a la franja de Gasa, es practica el tir al nen... al Japó els adolescents es suïciden en massa perquè ja no tenen res més a fer o ves a saber el perquè... a Iraq... a Txetxènia... a tot Àfrica... a tot centre i sud Amèrica... els Balcans... el Càucas... Rússia... i aquí, al davant de casa o potser a la nostra pròpia...

A ca’ls veïns del replà... ella cada dia amb un ull de vellut... i vès! ara és al hospital perquè netejant el wàter es va ruixar tota la cara amb àcid sulfúric... quins descuits!

I el senyor Sàntxes de l’àtic tercera... l'home està desesperat! Fa un parell de setmanes la seva senyora va baixar a llençar les escombraries i encara no ha tornat, i segurament no tornarà... la primera plana dels diaris d’avui diuen que han trobat un cos decapitat i amb evidents signes d’haver estat violat... tot i l’estat del cadàver hom creu que es pot tractar de la senyora Sàntxes. Amb tota probabilitat es creu que l’assassí ha estat un pres per delictes sexuals que havia sortit en permís penitenciari. Com que és un ésser humà com tu... com jo... com tots... i es porta tant i tant bé a la presó... doncs l'hem deixat sortir, per bon nen i mira... ja ha tornat a fer un altra entremaliadura. Ara què? El castiguem a no sortir al pati? A que no el pugui venir a veure la mama? De ben segur aquests càstigs li faran bé i mira... veus? Sembla que s’està reformant... és respectuós... no mou jarana ni desobeeix els funcionaris... que? li concedim un altre permís penitenciari i a veure si aquest cop no assassina ningú?



I doncs vès! Potser mentre no em toqui ser la víctima o el botxí d’algú, intentaré viure i pensar que el demà que els espera als meus fills i als vostres serà diferent del meu ahir... del meu avui... del meu demà...