Hi havia una vegada un rei, casat, amb dos fills, un noiet i una noieta. Governava el seu palau fervorosament, protegia el seu regne i tot el seu territori amb espases i canons. Però li agradaven les dames belles, rosses, altes i primes, les festejava i els hi regalava somnis i il·lusions, ell era el rei i es sentia gran i poderós, tenia dret a tot, com tot rei.
Un dia conegué una dama, que no tenia cap de les qualitats que li agradaven , era petita, morena i per si fos poc, ignorant i ingènua, però com que no es pot ser tant malament, resultà que tenia els ulls bonics, felins, de mirada sincera i un somriure bell. Aquesta mirada el va captivar, va quedar impressionat. Per desgràcia del rei, la dama no li feia cas,(i mireu que aquest rei era com pocs), alt i bell, ben plantat, i d’una gran capacitat i intel·ligència. Senzillament, ella es dedicava a la seva família.
El rei, es desesperava al veure tanta indiferència, estava gelós i trist. Aquest rei era molt astut i amb les seves traces li va fer saber a la dama que es sentia interessat per ella. La dama, poqueta cosa com era, al veure que el rei s’interessava per ella, va pensar: - Com pot ser que el rei es pugui fixar amb mi, jo, que no tinc res, que sóc tan poqueta cosa?!
La dama, no cal dir-ho, també se l’havia mirat (clar! aquest rei no passava desapercebut), però al veure la seva impotència, ver un rei casat i amb fills, doncs, no li va donar més importància de la que tenia, no s’hi podia posar al mig.
Ella, es sentia molt afalagada, i es va enamorar del rei, un amor secret, silenciós. Però, un dia, va decidir fer-li saber, que l’ estimava. Tot el que en va treure, a part d’un disgust molt gran i una gran decepció, van ser mentides, excuses i, per si fos poc, molta desconfiança. El rei, com havia fet sempre, va protegir el seu territori, amb parets i silencis. La dama, dins la seva ignorància, se’n va donar compte, que el rei no perdria el seu regnat per una dama com ella, va entendre que estava en el dret de protegir el seu regne.
I mentre la dama pensava: - Perquè li havia fet saber del seu interès, si no la volia per a res?!
Va comprendre, que tot eren somnis, il·lusions de rei conquistador.
La dama, va plorar, sí, molt i molt, per la decisió que havia de prendre. Se’n havia donat compte que s’estimava al rei com mai havia estimat cap altre home, que era l’ amor de la seva vida, i no perquè fos rei, no, sinó perquè havia vist en ell, una bellesa, una tendresa i una dolçor desmesurades; el rei, tenia una ànima bella i un cor sincer, que no sabia exterioritzar. Ella no li podia demanar res i no ho faria mai. El rei, ja tenia la seva reina, intel·ligent i culta i plena de qualitats, com a ell li agradaven;  jajaja qui voldria un xitxarel·lo per reina. La dama també tenia la seva família, però  el que sí que li hagués agradat era poder ser amics, una sincera amistat, i ho va intentar , i tant que sí, moltes vegades, i ell, quant no la refusava, li mostrava indiferència . Com es fa per ser amic d’un rei?
Va decidir que no lluitaria més, estava cansada, de tants silencis i indiferències.

La Maria es despertà plena de suor i mig plorant, va fer un sospir al adonar-se’n de que tot havia estat un somni, ella, no havia estat mai casada, ni tampoc tenia fills. Es va llevar, es va dutxar i desprès de esmorzar va anar amb el seu gosset, de nom Peluix, a passejar per la vora del mar, va pensar que la fresqueta  del mar li aniria bé després d’ una nit com la que havia passat.


  Àngels