Poder

Dins del meu petit món teatral se m’ha demanat que escrigui una escena de deu minuts que tracti sobre el Poder. Un exercici atractiu. El tema que he elegit ara no ve al cas. El que vull ressaltar és la meva topada amb la paraula Poder, millor dit, amb el seu concepte. No us ha passat mai, per les circumstàncies que siguin, contemplar detingudament la façana d’una casa del vostre mateix carrer i descobrir, sorpresos, detalls i ornaments que fins aleshores ignoràveu? Doncs això m’ha passat a mi amb el Poder. Sabia que hi era, com la casa del meu carrer, però hi he descobert coses que ignorava o que m’havien passat per alt.  He tirat del meu pobre diccionari de butxaca, embenat de “celo”, i, amb la fredor de sempre, m’ha donat les seves definicions: PODER: Facultat de fer alguna cosa. Domini sobre algú o alguna cosa. Força, puixança. Autoritat del qui governa un Estat // Dret d’obrar per altri i document que atorga aquest dret. Seguidament ve  PODERÓS, OSA i després  PODRIDURA. Curiós no?

Però tornem a tema. Quina mena de poder he de plasmar jo en la meva escena? Suposo que qui m’ha proposat l’exercici, no recordava què en diu el diccionari. Em sembla que tots, quan ens sona el Poder a les orelles pensem el mateix. No se’ns acut pensar que és una “facultat” que tenim de fer coses. Ens ve amb molta més facilitat la idea d’ “autoritat i domini del qui s’imposa damunt d’altri”, no?  I perquè serà? Escriure una escena amb la primera definició no tindria cap interès teatral. Perquè, per exemple: això que estic fent ara és exercir el poder, igual que tu, però el poder en minúscules. Tu fas us de “la facultat” de llegir i jo de la d’escriure. Aquesta faceta del Poder no dona ni per una comèdia. Interessa més el teatre de  l’ ”autoritat” i del “domini”. Dit en l’argot teatral: contenen més càrrega dramàtica.

J. Mèlich