Intentava inspirar-me per buscar un títol al que escric.

En un primer moment m'ha vingut al cap " endreçar papers...". Evidentment és el que estava fent, però més enllà del sentit literal de la frase m'he sorprès recordant com de tant en tant endreço els papers de l' ànima, del cor, de l'intel·lecte, dels sentiments en general. Sovint comparteixo aquest ritual de neteja, de posar les coses al seu lloc, de situar-me en l'espai i en el temps. Sempre sorgeix en el moment més inesperat. No puc programar mai quan ho faré.
Com us deia he deixat de banda la frase, m'evocava massa assumptes interns i l'objectiu no és aquest. Per tant he decidit posar paper, paper... .I m'ha vingut al cap una cançó de la Trinca, que amb la música de la cinquena simfonia de Beethoven començava amb les paraules Paper. paper.................paper, paperrrrrrrrrrr.......etc.

Estava endreçant papers, ara sí físicament i materialment parlant, eliminant catàlegs antics, propagandes obsoletes i no sé quantes coses més. Ho faig sovint. M 'he quedat sorpresa de la quantitat de paperassa que utilitzem en la nostra vida. Tot i fer ús de l'ordinador, que se suposa que ens ha d'estalviar suport en paper, em pregunto fins on arribarem, em pregunto si en som realment conscients. Em pregunto si tothom està realment conscienciat del reciclatge, em pregunto si les infrastructures per dur-lo a terme són suficients. Tot això és molt complicat ,eh?.
He arribat a la conclusió que m'omple molt endreçar, reubicar, llençar, estripar, guardar, recordar, els altres papers.

Teresa Roca