La nit ...

Quan miro els teus ulls foscos

em sento enlairat

cap a un cel desconegut.

És en aquell paradís

on trobo la teva mirada,

neta, clara…tan transparent

que contagia.

És en els teus ulls grans,

de dolça moixaina,

on es gronxa la màgia del mar

quan gairebé no parles.

Més enllà del teu esguard

i d'una manera callada,

m'arriba la teva pau

que fa que m'agradi mirar-te . . .