L’altre dia vaig treure la pols a les prestatgeries de casa. O, per ser més exactes, vaig endreçar, que treure la pols ho faig sovint i no em provoca cap sentiment especial, tret del de perdre el temps d’una manera miserable. Darrerament  hi ha hagut  moviments i canvis a la família i s’ha engruixit la quantitat d’estris que em de recol·locar. I també llibres, caixes plenes de  llibres per enquibir que mereixen una cura i un respecte per allò de la  tradició familiar, tot i que alguns semblen més propis de biblioteca de rectoria, si tenim en compte l’estat del paper.

Mentre intentava posar ordre entre aquell munt de volums vaig veure clar que la vida es massa curta. Per molt que m’hi afanyi mai podré llegir totes les pàgines que ara em semblen imprescindibles per només treure el nas a la saviesa que ha assolit l’home en tots aquests anys que en diem de civilització. Ni tant sols podré fullejar-los tots per decidir si els poso en el cistell dels interessants o en el de desestimables. I em queda encara tanta música per escoltar! A quins racons s’amaguen tantes paraules i tantes notes, que segur que em farien emocionar i em permetrien entendre una mica més el que he vingut a fer aquí ? 

El que em passa es que ara mateix no tinc temps. Em falten hores fins i tot per  llegir el diari o per buscar músiques noves, i em dedico a repetir una colla de cd que m’agraden amb deliri. Espero que els déus que es dediquen a les coses que pertanyen als humans em conservin si més no les ganes, perquè sé del cert que quan m’arribi el dia de poder seure tranquil·lament per gaudir de totes aquestes delícies, ni la vista ni l’oïda no em faran els honors.