Remenant pels arxius
empolsegats m'ha sortit aquest foli esgrogueït.Eren dies de canvis i penso que
aquestes eren les inquietuds d'un jove d'aquell temps plasmades amb poemes.
Preguntes, reaccions contra el poder i
ja aleshores, un pel de nostàlgia. Potser els trobareu innocents...potser
desfasats, potser algú de vosaltres també...Amic Roger Ribes, va per tu, no et desanimis...Com pots veure sempre hi ha hagut "lletraferits"Una abraçada a tothom.Mèlich
( Va per a tothom però, molt especialment, a Roger Ribes i González)
|
|||
|
Nostàlgia
Miràvem, rostres mocosos, amb encís,les aventures d’herois colossals,perdonavides. Copsats perllursgestes, somniàvem. Èmuls lleganyosos, calces foradades, genolls pelats, fusells de canya. On som avui? Quant donaríem per tornar a l’esmolat brancal a menjar pa amb tomàquet amb les mosques!
Gener de 1976
|
|
Com a tothomSe’m revela la raócontra els grans dubtesPerquè?perquè? perquè? Em martelleja, destrossa la llavor, que mai podrà arribar a ser fruit i avorta la meva voluntat. Aquest fàstic em fa desdir de tantes coses... Ni el principi ni el fi deixen escletxes a la llum. Ara mateixi per això, deixo d’escriure... Demà hi tornaré, potser amb més dubtes al bagatge.
Gener de 1976 |
|
|
|||