torna

 Remenant pels arxius empolsegats m'ha sortit aquest foli esgrogueït.Eren dies de canvis i penso que aquestes eren les inquietuds d'un jove d'aquell temps plasmades amb poemes. Preguntes, reaccions contra el poder i ja aleshores, un pel de nostàlgia. Potser els trobareu innocents...potser desfasats, potser algú de vosaltres també...

Amic Roger Ribes, va per tu, no et desanimis...Com pots veure sempre hi ha hagut "lletraferits"

Una abraçada a tothom.

Mèlich

 

( Va per a tothom però, molt especialment, a Roger Ribes i González)

 

 
Nostàlgia

 

Miràvem, rostres mocosos,

amb encís,les aventures

d’herois colossals,perdonavides.

Copsats perllursgestes,

somniàvem.

Èmuls lleganyosos,

calces foradades,

genolls pelats,

fusells de canya.

On som avui?

Quant donaríem

per tornar a l’esmolat brancal

a menjar pa amb tomàquet

amb les mosques!

 

Gener de 1976  

 

 

Tot se m’ofereix.

Oh  Generositat!

Té, em diu tothom.

Té, té, té... i té!

I quan s’acaba el jorn,

sempre tinc...les mans buides.

 

Gener de 1976

Com a tothom

Se’m  revela la raó

contra els grans  dubtes

Perquè?

perquè?

perquè?

Em martelleja,

destrossa la llavor,

que mai podrà

arribar a ser fruit i

avorta 

la meva voluntat.

Aquest fàstic

em fa desdir

de tantes coses...

Ni el principi  ni el fi

deixen escletxes

a la llum.

Ara mateix

i per això,

deixo d’escriure...

Demà

hi tornaré,

potser amb més dubtes

al bagatge.

 

Gener de 1976

 

Afusellats

S’ha fet el silenci,

s’ofega la remor

s’han immolat

les víctimes inútils.

 Amb nova sang

engendrarem

carn tendra

per omplir

altra cop la pira.     

Gener del 76 (Afusellats de Burgos)