L'ASE DELS COPS O COM SER DIPLOMÀTIC I NO MORIR EN L'INTENT.

Al llarg de la nostra vida ens anem enriquint d'idees, de paraules, de sentiments. Aprenem que tot no és blanc o negre, que hi ha molts matisos. Descobrim que no tothom pensa com nosaltres, i hem d'assumir que és un pensar diferent i no necessàriament erroni. Molts cops ens sorprèn el rol que juguem al nostre entorn. Ens preguntem quina visió deuen tenir de nosaltres, quin paper juguem en les seves vides. Establim lligams amb uns, hi conversem sovint, ens expliquem els nostres problemes, o simplement els escoltem. Però un dia de sobte te n'adones que ets un element més, innecessari la majoria de les vegades, no formes part de la seva vida interior. Amb altres éssers de tota aquesta fauna, hi conversem poc, tenim un prejudici envers les seves conductes, i preferim no enfrontar-nos. Esperem que passi el temps, no ens importa massa com funcionen. I un dia ens adonem que som una part important, si més no considerable, del seu entorn i dels seus sentiments.

El que és fotut es trobar-te enmig d'aquests dos caràcters, voler ser l'equilibri de totes dues bandes. Aprendre a escoltar els problemes de  l’ un sense anar més enllà i aprendre a reconèixer que no sempre està en possessió de la veritat, d'una banda, i per l'altra saber escoltar i assumir tot el que mai t'ha dit l'altre i que no t'agrada massa sentir, perquè saps que té raó.

I més encara, nosaltres com a simples observadors de la vida, analitzadors, catalitzadors, processadors en silenci de totes les informacions que rebem, ens trobem al bell mig del merder. Escoltant totes les versions i tement que no seran les úniques que haurem de sentir. El cos es queda fatal quan has d'assentir a uns comentaris que han perdut la forma, que no el fons...

...Què difícil és fer-se gran...

Teresa Roca