El vol

En aquest petit país nostre, devem estar mancats de notícies suficients com per omplir tots els canals d’informació, perquè  de tant en tant s’enceten debats propis de tertúlia de cafè que, per si sols, no mereixerien més de dues ratlles d’algun periòdic i  per contra,  se’ns  aclapara durant una colla de dies fins que el tema en qüestió ja fa olor de peix passat, i llavors desapareix  de cop dels mitjans.

Ara li ha tocat el torn al conseller Milà i el famós vol d’helicòpter,  acompanyat de la seva família. Hi ha hagut opinions de totes menes  a favor i en contra, d’un fet tant intranscendent, a priori, com que un càrrec del govern faci un vol de treball  per revisar un zona de muntanya,  i  que es faci acompanyar pels seus fills i la dona. Al cap i a la fi, als contribuents ens ha costat el mateix  que volés sol o acompanyat.

Però es clar, si volem treure punta al llapis ho podem fer. La justificació d’en Milà va ser que era una manera de conciliar la vida professional amb la familiar. Molt bé, si senyor. Conec personalment al conseller Milà, més ben dit, conec la seva família.  Ara fa uns cinc anys ell i la seva dona van fer els tràmits per adoptar un nen romanès. Un cop allà els van dir que el nen, que aleshores tenia uns 8 anys, tenia un germà  més petit i que era convenient que  poguessin créixer junts.  Van tornar a casa amb  el germà gran i van començar altre vegada els tràmits per poder adoptar  el petit.  En dos anys van passar de viure sols a haver de cuidar de dos fills, el gran amb algunes mancances sensorials i el petit... només cal dir que el seu nom d’origen era Atila  i fa honor  infantil al seu nom. La mare va haver de deixar la feina  per estar per la canalla i el pare, que aleshores tenia un càrrec a l’ajuntament de  Mataró, va fer la promesa de deixar una mica de banda la feina i estar més per la família . I vet aquí que arriba el tripartit! La promesa va quedar diluïda i aquí tenim a un conseller enfeinat i a una mare atribolada  amb els dos noiets que van creixent.  Si en sabem la història és fa més comprensible que el bon home volgués aprofitar aquell vol amb helicòpter per entusiasmar la canalla com si anessin  a Port Aventura. Però la política es una feina enverinada.

El conseller Milà és un home  recte i un punt estricte. Només cal veure que algunes de les seves propostes  han aixecat polèmica i en aquesta mateixa web hi ha un escrit, “Pols o Cendres” del meu estimat Pep Mèlich, que fa referència  a una d’elles. Ens vol convertir a tots en ecologistes a la alemanya, quan aquí la cultura que ha  primat durant anys és la de “usar i tirar “ ( ho podríem catalanitzar per  “ fer-ne ús i llançar-ho”?) o la d’amagar la brutícia sota la catifa. Deu tenir el conseller la certesa de què el que ell decideix és un bé per tothom , i a qui no li agradi, pam pam al culet, que  en llenguatge  de l’administració vol dir pagar un plus. Ben  segur que, en nom de la correcció política, ha criticat altres accions semblants a la que ara li recriminen quan les han comeses polítics d’altres partits. Es per això que ara, tot i que penso que no es cap pecat portar la família a fer un vol, em costa  fer-li costat davant les crítiques. Tal faràs , tal trobaràs. I quan les persones de peu ens queixem per alguna de les normatives que vol imposar, és molt possible que també tinguem una justificació tant vàlida com la seva. Estaria bé que, com vostè, tinguéssim una tribuna per explicar-la

Montserrat Rodó Montamat