Hola a tots i a totes les estimades germanes i germans...

Sabeu que cada dia que entro en aquest refugi de la Trini, la web de la Mona Lisa, resto més garratibat, esmaperdut, corprès, cervellenjòlit, corferit i astorat, en veure que l’apartat “Escolta” ha esdevingut una tribuna selecta de col·laboradores i col·laboradors?

Trini t’has plantejat de publicar un recull tan exquisit de literatura en tot el seu sentint de la paraula?

Mira que ho fotem bé eh? No sabria quina col·laboració triar. Ho dic seriosament. I me’n sento orgullós, perquè crec que aquest també és una miqueta el meu corralet. No el de la “Pacheca”, en tot cas, el de “La renglone”.

Tenia ja el “mono” pujat d’Internet. He hagut de canviar el disc dur del PC, perquè em treia fum i el tenia empatxat d’arxius, música, fotos, i dibuixets. El tècnic que m’ho va fer em va fotre tal desgavell que encara ens duren les cagarrines, al PC i a mi. Ara, com veieu, sembla que ens anem refent de la tongada. Tremoleu, perquè ja trono a ser a aquí.

Entraré de nou al fòrum i us atabalaré una mica més amb les meves filípiques impreses.

Acabo de llegir les darreres col·laboracions (Montse i Teresa) que , com abans he dit ens posen el llistó molt alt als aprenents com ara jo. Intentaré estar a l’altura.

Teresa, encara que un xic més críptica, he intuït una mena de neguiteig en el teu escrit. Com si et sentissis víctima decebuda d’algun desaprensiu. No ho sé. Penso que el millor és seguir sense doldre’t gaire dels esculls... tots els camins tenen zones més pedregoses que altres... pel que fa a la raó o a la veritat em sembla que en Serrat deia “Nunca és triste la verdad, lo que no tiene es remedio” o quelcom semblant, he citat de memòria.

 Mona Lisa, ja he tornat, no ploris més.

Una abraçada a tothom!!

El Mèlich