Companys, amigues i amics, estimats germans i germanes. El fòrum de la Mona Lisa, ha eclipsat una mica aquesta secció. I potser l'hauríem d'animar una mica, no us sembla??

A veure, jo avui us penjo un monòleg (si es pot dir un monòleg)que vaig escriure com exercici d'un taller de teatre a la Sala Beckett de Barna... Va agradar molt al profe i em va premiar amb un excel·lent. A veure què us sembla.

Les condicions eren :

1) Que no hi hagués paraules, una estació de trens i tres parades d'un tren.

2) Tema escollit l'Immigració:

Que el gaudiu... Ja me'n direu alguna cosa... M'encanten les crítiques,de veritat.

Animeu-vos a enviar els vostres treballs...Fins ara els trobo tots excel·lents.

Una abraçada,
Argentviu.
 

Integració?

De Josep Mèlich

Monòleg sense paraules.

(Exercici proposat pel professor Enric Nolla en el Taller de l’Obrador de la Sala Beckett. Maig del 2004)

A fons de l’escena hi ha dos cartells publicitaris parcialment estripats i un plànol de ciutat. Aquests tres elements s’integren entre uns grafittis  multicolors, alguns d’ells de qualitat.

En un dels cartells hi ha amb lletres grans aquesta llegenda

SERUTLUC SEL ED MUROF

4002 ANOLECRAB

S’endevina, com a logotip, la imatge de dos peus descalços, un de blanc i un de negre.

A l’altre cartell hi ha la imatge d’una parella de models: home i dona, nus i coberts d’Euros en les parts més íntimes, i al seu voltant.

Aquest cartell porta l’eslògan:

UAP NE NOM NU NE ADIV AL MIVIV

SITARG ORENID 

Hi ha un  banc d’uns 4 metres de llarg, al mig de l’escena,  de cara al públic. Una mica més al fons i als laterals dos barres verticals amb un cartell indicatiu  Ambdós tenen una fletxa indicativa a dreta i a esquerra, respectivament.

Un resa  A  ÓICCERID            i l’altre                    B ÓICCERID

En un principi,  l’escena és buida i amb il·luminació de matinada.

Quan comença la representació, l’escena queda  a les fosques. De sobte se sent el soroll de l’arribada  d’un tren. Portes que s’obren  i es tanquen,  frens...etc., amb efectes de llum de finestres.

Quan s’il·lumina de nou, hi ha un home al mig de l’escenari, d’esquenes al públic, amb una bossa molt esparracada i un paquet lligat amb cordills. Vesteix roba molt usada. Calçat esportiu (bambes) brut  i gastat.

Mira a un costat i a l’altre, s’acosta als cartells del fons. Treu un sobre de al butxaca i del sobre un paper, s’acosta al plànol...El contempla una estona, es gira, mira el paper i el plànol .després a dreta i esquerra . De la butxaca treu un diccionari petit i cerca entre les seves pàgines. Va consultant al mapa i al llibret. Al cap d’una bona estona,  passa a observar i voler interpretar els cartells.

No entén res...es neguiteja...mira aquí i allà.

Per la dreta, entra una noia d’uns 25 anys, atractiva, porta una carpeta blava  i una bossa penjada a  l‘espatlla, potser és estudiant.... Seu al banc.  Obre la bossa i furga a dintre... encén  una cigarreta....treu un moneder i posa targes i papers en ordre. Mentre fa això alça un moment la mirada , observa l’home i segueix, indiferent,  remenant la bossa.

L’home al veure-la se li il·lumina el rostre...S’arregla la roba i procura millorar el seu aspecte, inútilment. Es treu de nou el sobre i el paper  i titubeja...  Finalment s’hi acosta.

 Primer tímidament, després amb més decisió..

Quan ja és davant la noia, arriba un altre tren. Fosc i repetició dels efectes sonors i de llum que ja hem descrit.

 El tren s’allunya ...S’il·lumina de nou l’escena i el veu l’home amb el paper a la ma, una mica allargada...la noia ha desaparegut. Al seu darrera a l’altre costat de l’escenari hi ha una dona, carregada de bosses, que ha baixat del tren.

Ell es tomba decidit i se la mira...la dona també se’l mira, amb cara  de malfiada...Quan veu que ell s’hi atansa, surt cap a l’esquerra amb el pas accelerat i desapareix.

L’home es resigna, seu al banc amb el cap entre les mans...Resta així una bona estona.

S’aixeca decidit i torna cap al plànol. Mira de nou amb més atenció que abans, es grata el cap, es posa nerviós.

Del fons de la dreta entra una pilota de futbol. Ell l’agafa i la contempla...Mira en la direcció d’on ha vingut i allarga el coll per observar qui hi ha. Somriu i fa senyals amb la ma, demanant que l’amo de la pilota s’atansi...insisteix, oferint la pilota...però fent amb la mà que s’apropi algú.

No ve ningú...Al cap d’una bona estona d’insistir, s’emprenya i xuta la pilota cap a bastidors.

Torna a arribar un tren...Repetició dels efectes.

Llum...A escena hi ha un home igual al primer, d’esquena al públic...Fosc.

Llum...Un altre tren...repetició d’efectes... i apareix un altra home...Fosc.

Llum...Un altre home...Fosc.

Això es pot repetir  fins quan el director digui prou...segons els actors disponibles. Apareixen també,  dones... i tots han de ser el més semblants possibles, amb la mateixa indumentària i amb la  mateixa bossa i el mateix paquet.

Finalment  , un d’ells posa un reproductor musical sobre el banc i comença a sonar una peça representativa de qualsevol música  ètnica...molt  rítmica  i moguda .

Tots ballen alegrement.

En un moment donat, para la dansa . Es posen tots i totes  de cara al públic i fan el gest de “que et donin pel cul ”  amb un dit de la mà. 

Fosc i flash fotogràfic. Música a  tot  volum.

S’il·lumina de nou l’escena. Apareix un cartell gran al bell mig, al damunt  dels que hi havien.

El cartell conté la foto de la colla anterior amb el dit aixecat.

Sota el cartell hi ha aquesta frase amb lletres grosses

PER LA INTEGRACIÓ!!!

Fosc i Fi.