El dissabte vaig anar a buscar bolets. El meu ‘noviu’ (jeje) es va encaparrar a trobar-ne un tou. Així que carregats amb els cistells i amb les bosses del súper a les butxaques va anar tirant carretera i manta fins arribar a un lloc que ens agrada visitar sovint ja que és meravellós de trepitjar i observar.
Això d’anar a buscar bolets, està molt bé perquè ja que no en trobes (al menys jo q sóc una ‘patata’) et dediques a pensar relaxadament de coses i coses ben diferents. Això de pensar sembla que acabi segregant una mena de substància que et fa pensar i pensar més.
Carai, si que havia pensat poc en tota la setmana (vaig PENSAR). Aleshores et dóna per parlar amb el teu ‘novio’ de coses banals, transcendentals i de les que no parles habitualment (coi d'estrès que portem diàriament). Carai, si que ens hem comunicat avui - vaig PENSAR- Portàvem dues hores xerrant i no ens cansàvem.
Ep, i tot d’una te’l mires i penses ‘Mira que és guapo ehhhh. Culet culet!!!’ I t’entra un arravato d’aquells que passen de tant en tant i que et fan tornar a reviure.
Està bé això d’anar a buscar bolets i deixar els nanos , les obligacions, la feina i els mals de cap aparcats durant unes hores!
‘Novia’, - em va dir emocionat-. Després d’aquesta gran collita cada cop m’agrada més anar a buscar bolets!!!
Avui he anat al súper i he fet la compra de llenegues en conserva hahaha...
Montse.