Abunden els psicòlegs i els psiquiatres.  Si els considerem un efecte, la causa deu ser que cada vegada hi ha més gent que necessiten els seus serveis , o sigui: més psicòpates. La meva veïna porta el gos al psicòleg. La pobra bestiola es veu que pateix diversos síndromes. Hi ha un allau  de malalties noves de la psique: Bulímies, anorèxies, depressions, ansietats, i patologies misterioses. Les depressions s’emporten la palma. Van començar deprimint-se els del  ram de la pedagogia, ara ja s’ha escampat. Hi ha casos entre directors de ràdio, policies municipals, funcionaris i funcionàries de l’administració pública, animalons de companyia, etc. Per cert, aquesta mateixa veïna em diu que a la terrassa hi tinc un gerani deprimit. Entre les causes, la més veterana és l’estrès, que ja fa anys van batejar els anglesos, després han aparegut, la pressió social,  l'assajament sexual, el maltractament de gènere, la incomunicació i una nova dolença, que és l’últim crit: el mobbing (també en anglès).  La veïna  em diu que al gosset li passa el mateix que a ella: ara estan patint la síndrome post- vacances. O sigui que fan vacances per “desconnectar”(paraula clau dels estressats) del tràfec quotidià, i ara necessiten un psicòleg que els ajudi a sortir de la “depre” (paraules de la veïna) al tornar a casa. Quan se’n surti d’aquesta, entrarà en situació depressiva per les festes de Nadal, seguidament l’astènia primaveral i pel juny, l’ansietat pre - estiueig. O sigui que el seu psicòleg te feina assegurada tot l’any. Ara, que amb la  medecina, la  cirurgia, l’acupuntura i l’homeopatia, ens anaven apedaçant, s’han disparat les psico – patologies. A la paraula “psicòpata” li haurem de treure ferro i respectar simplement la seva primera accepció etimològica (psico – páthos: (ànima o esperit malalts), sense que ningú s’esparveri. Jo, per veure-les venir, ja he demanat hora al psicòleg.