Avui he anat a les escoles velles. Allí ja no hi ha nens que hi juguen, ni mestres que ensenyen, ni crits ,ni corredisses…La façana i les parets del centre han envellit, ningú es molesta a rentar-li la cara i les entranyes. No val la pena, diuen, perquè no hi ha l'activitat  que hi havia fa 25 anys. Tot i així hi ha coses que romanen intactes, com si el temps fos incapaç d'esborrar segons quines petjades. Petjades d'olors i de perfums que m'han transportat a la meva infantesa. Només entrar he captat aquella olor de goma d'esborrar, olor de guix, olor de llapis, olor de paper. Els records se m'han activat. He pujat les escales - tan grans que les percebia anys enrere…-, he obert la porta i he albirat el llarg i ample passadís pel qual havia corregut tants cops. He entrat a l'aula i he vist les diminutes taules i cadires on havia fet tants i tants deures. He sortit de nou i m'he permès recórrer en silenci i a poc a poc el camí de sortida, assaborint cada un dels perfums fixats en la memòria.

Avui he anat a casa dels pares, he obert la porta i des del rebedor he sentit la flaire del rostit dels canelons que venia de la cuina. Aquell rostit pacient, com la mare, com l’ àvia , que necessita hores i hores a la cassola de fang .Novament els records s'han apoderat de mi: la beixamel, Nadals alegres, tristos, el tió, el pessebre, la molsa, les corredisses, les trucades per telèfon…

Avui he sortit el carrer, boira, gel, sense cap fil de raig de sol des de fa dies. Fins i tot la boira desprèn olors: d'hivern, de fred i d'escalfor, de fum i de llum, de tristesa i d'alegria.

Avui quan he tornat a casa he obert les finestres perquè entrés el perfum del carrer i mentrestant he obert calaixos, armaris, pots de colònia, de cremes, recordant novament cada una de les olors de casa.