Fins avui no he sabut que l'Agustí havia mort (avui fa 7 dies). Sembla que com que fa tants anys que ja no visc a Sant Boi , la gent s’oblida de mi a l’hora de comunicar certes coses . Em sap molt greu!
Bé, a part d’això: Vaig conèixer l'Agustí i la Teresa fa molts anys , al CAU , a l'AEG Sant Ramon Nonat de Sant Boi de Llobregat Ell va ser durant uns anys el nostre cap d’agrupament i realment era un cap admirable. Recordo uns campaments a Bagà, ens va venir a veure junt amb la Teresa, vam fer un gran foc de camp i vam cantar a so de guitarra ,tots plegats , les cançons típiques i ‘cumbes’ que tan ens agradaven (encara m’agraden), sota aquell cel tan ple d’estrelles. Daixò ja fa molt de temps...
Agustí, siguis on siguis: Amics com la Montse M , el Manel , el Gime, la meva Rosa, la Chita, la Nuri, l'Esther, en 'Flip', el Joan Ramon, el Jaume, el Francesc, l'Àngels, la Lluïsa, l'Andreu., la Mercè, jo mateixa...tots els caps i nanos d’aquella tongada... SEGUR que mantenim el mateix record de tu . El record del què vas representar per cada un de nosaltres ajudant-nos a créixer , a millorar cada dia una mica més les nostres pròpies tasques , a sentir-nos orgullosos d’elles, a donar el millor de nosaltres mateixos en cada una de les feines que fèiem com a caps. La teva comprensió , el gran poder per resoldre un problema on nosaltres ens embossàvem de seguida, la teva cordialitat , paciència i la disposició d’estar sempre a punt per fer aquell copet a l’esquena que tots necessitem de tant en tant per animar-nos.
Després d’escalar L’Everest i ‘casi’ tocar el cim ....malgrat aquells 800 m. que et van faltar , has deixat la teva vida al teu Pedraforca estimat ,al canal del Riambau que tantes desenes de vegades havies ‘patejat’ i conegut... Aquest cop t’entrenaves per una propera escalada a algun cim altíssim del que no se el nom i ubicat a Etiòpia.
Osti tu , la ràbia se’m menja de pensar que per una tonteria... un mal peu en un lloc fàcil per tu, la mort se t`ha endut.
No se on es va quan un marxa d’aquesta vida... però desitjo de tot cor que siguis al cim més alt i bonic de l'univers , en aquelles muntanyes altíssimes i estimades, escalant damunt els núvols, respirant aquell aire ple de llibertat, saviesa i plaer que sempre desitjaves i disfrutaves.
Una forta abraçada Agustí. Ens veiem, tard o d’hora!