Sempre m’havia fet por la soledat. Tanta por com per arribar a molestar-me enormement el propi silenci. Recordo haver estat sola a casa i posar la TV , tot i que ni me la mirava, només per la necessitat de sentir-me acompanyada, de tallar un gel que em feia molta nosa, per omplir un espai que (per mi) quedava coix. Ara ja , des de fa uns anys , us asseguro que cada dia em sento més a gust amb aquest silenci . Un silenci que abans era una mena ‘d’enemic’ i que ara ja és part d’un desig, podríem dir , vital , pel meu benestar personal . Per això busco, cada dia, els meus moments de soledat i de silenci. Moments que enyoro quan no els tinc a diari i els quals em són de vital importància per pensar, per refer-me de tot un dia de treball, per assimilar noves coses, per aprendre a conèixer-me una mica més, per aprendre a conèixer una mica més als altres, per pensar en el meu entorn i amb els que estimo i m’estimen, per a , senzillament, quan jo vull, deixar els pensaments en blanc i relaxar-me quan em vingui de gust.... Així, tan senzillament. ½ hora, tan sols ½ hora. No m’ és necessari massa més temps per dedicar-me una estona al dia, PLENAMENT , molt plena, a mi mateixa. Perquè penso que ho necessito i m’ho mereixo... com necessita i s’ho mereix casi bé tothom.... I és que la vida té molts més aspectes amagats i que costen molt de considerar quan els humans som, a vegades, tan simples de calcar mentalment , que el nostre dia a dia es basa en treballar, pagar, guanyar, demanar, esperar, alimentar-nos, educar etc etc sota les nostres pròpies conviccions o pensaments ...etc etc. Sort de la gent que encara espera coses millors de la vida que no pas el dia a dia absorbent i quadriculat. Establert per l’educació social , i una mica mal mirat si es trepitja la línea continua....i és que poques vegades (socialment) hi ha una discontinua. Epssssss, i si per casualitat hi és, de seguida torna la continua per avisar-te q espavilis a encarrilar la directriu. Per això espero , mica en mica...pq costa un OU ehhhh , aconseguir ser una d’aquestes persones que malgrat la intoxicació de la societat , encara tenen un esperit lliure, net i clar com per mirar la vida d’un altre color (hi ha tanta gama!!!) . I que en contes de funcionar com a ‘robot perfecte’, sàpiga NO tenir la necessitat de circular dins aquesta mena de rol i convicció social i manipulada.... i d’altres idees comunes i purament socials i momentànies que.... no se qui coi va atorga , un dia , com a ‘bones, en general i per a tothom’. Montse Francesch. Ei, i salutacions al Narcís Francesch que , tot i que no el conec de res, veig que compartim cognom.