Tinc tan clar que no crec en el destí...! Tinc tan clar que la nostra vida és només un cúmul de casualitats…! O simplement, ni casualitats, només  el  que s’anomena  ‘el dia a dia’.

I és que hi  ha tanta gent en aquest món que d’una manera o altra i per nassos, alguns de nosaltres, irremediablement,  hem de topar-nos  en aquesta vida…com en  aquella frase del mocador.

I dic això perquè  de vegades he fet aquest comentari tot trobant-me al bell mig de la Rambla de Canaletes … : “- Mira que hi ha gent al món que no coneixem ni coneixerem mai! Oi?”…. Aquesta frase la repeteixo molt sovint i és comentari del que el meu marit ja en riu cada vegada que el començo a vocalitzar :  ‘-Mira que hi ha gent al món que mai coneixerem… i tots amb la cara ben diferent! Com és la natura de casual . Oi?’

Tot i així, per casualitat o no, d’aquella gent que penses que no coneixeràs mai, SEMPRE  apareix algú, de sobte, que ni recordes i que potser un dia de fa anys et vas creuar. sense ni tan sols fixar-t’hi. a les termes romanes, en una excursió de l’Institut quan tenies 16 anys.  

I aquesta troballa, no és pas una sorpresa, ni una obra de màgia, sinó  la pura casualitat, ja que el món és molt gran i molt poblat,  i en aquesta mà de camins plens de trànsit estressant, per casualitat  ens hem topat de nou, o per primer cop.

Ahir una amiga meva plorava desesperada perquè pensa que sense el seu novio (ex ara), la vida se li acaba...I jo, gilipolles de mi, vaig i li dic com a consol ‘-Ep, no et martiritzis tant , que de gent n’hi ha a grapats! . Que de nois com el que tenies n’hi ha molts, el que passa es que no els coneixes encara’. Ups! Es va mig mosquejar!... I és que potser, molts cops i en certs moments, no cal evidenciar tant una realitat. Potser el millor ,en aquest cas, haguera estat  recolzar  el mateix sentiment de derrota i tristesa en el que ella, de moment,  vol viure.  Però mira, em va sortir així! Ja m’ho deia ma  mare que era molt burrica jo dient les coses! (això sí, de bona fe)..

Bé, sigui com sigui, sé que la meva amiga d’aquí a un temps em donarà la raó,  tot i que ara l’hagi  sobtat .

I tot això ho he començat perquè he estat xafardejant  els usuaris que s’han enregistrat en aquest web des de fa…uffff i això m’ha fet pensar. M’he fixat en que hi ha gent que segueix aquí i altra gent que només ha estat de pas,  amb un parell o tres …o  quatre aparicions.

Gent que ha desaparegut completament, gent que ha tornat de nou, persones que per un moment havíem conegut però que han marxat  Rambla de Canaletes avall. I és que el món és MOLT GRAN  i sempre vindran  noves persones que, tan segur, passaran per la nostra vida i seguiran rambla avall o  potser s’hi quedaran… Ves a saber!.

I és que la vida de tots nosaltres està plagada de persones passavolants i que puntualment poden ser-nos interessants (o a l’inrevés)  i  d’altres que ens acompanyen i a les que acompanyem  per  molt de temps..., algunes d’elles tota una vida…per això les estimem  i ens estimen tant.