El meu pare fa molts anys que és soci del Barça i a més té una cadira al gol sud. Gràcies a ell, des que tinc ús de raó vaig al camp. Ens ho preparem tot..., els entrepans..., arribem i deixem el cotxe en un aparcament..., entrem al camp i posem el guarda-cadires per no embrutar-nos. Saludem als amics, a l'Argentí..., al Nanu..., a la Isabel..., a l'Avi... ens asseiem i ell, encén el puro. Ja sona l'himne...! El camp es un clam!
És l'hòstia! Allí he passat les millors estones amb el meu pare.
A la mitja part ens mengem els entrepans i vaig a buscar alguna cosa per beure i com no, les pipes per a mi. El papa es torna boig quan el Barça marca un gol!
Quan era petita, al sortir em portava a tribuna per veure sortir a algun jugador, hem vist Alexanco, Salinas, Goico, Koeman... Evidentment només els hem vist, però en aquell moment jo era la nena més feliç del camp nou, i crec que mon pare al veurem a mi ,també ho era.
Per mi el camp és més que una estructura. El  Barça per mi és més que un club, és una mica de la meva vida.

Maria.