El divendres de la setmana passada vaig estar-me almenys un parell d'hores barallant-me amb un full de càlcul, (que s'entossudia a fer-me la guitza) i com que portava uns mitjons prims vaig agafar fred als peus. Vaig posar-me uns mitjons de llana a sobre i vaig continuar per veure si me'n sortia.

De sobte, però, recordo que havia de fer un encàrrec, i com que portava uns texans d'estar per casa, me'ls vaig canviar per uns pantalons de més bon veure i al treure'm els uns i posar-me els altres em va caure al terra un dels mitjons sobreposats, ràpidament me'l torno a posar, guardo la feina i apago l'ordinador: quan torni ja ho reprendrem.

Al tornar a casa i fer l'operació inversa amb els pantalons, m'adono de què un dels mitjons sobreposats no hi torna a ser. Després de buscar-lo per tot arreu comprovo que ha desaparegut. Com que no hi ha manera de trobar-lo, decideixo posar-me'n uns altres sense comprendre'n el misteri; em poso el del peu esquerre, i al posar-me el del peu dret: sorpresa!! Al peu dret hi porto tres mitjons. Constatació: les presses acostumen sovint a sortir malament i sinó demaneu-ho als del TAV: a la Magdalena no la desperteu que dorm molt tranquil·la...

J. Argelagués.