Un conte de Nadal sempre fa caliu..., però cada vegada m’agraden més els
contes de Nadal contemporanis i recordo un que vaig veure en una memorable
pel·lícula que es deia Smoke (qui no recorda aquest memorable títol), anem
al grà..

Carrers de Nova York, freds, glaçats  el protagonista de l'historia està
remenant les escombraries per sopar quelcom de decent aquella nit. El carrer era brut, ple de cubells i quedava a redós de l’ample avinguda on el luxe normalment s'instal·la. De sobte, al aixecar la mirada veus un peus que
sobresurten del darrera d’altres cubells de brossa.., i s’acosta poc a
poc..,  dóna un parell de patadetes per veure si reacciona..., però aquell
cos havia mort feia poc per una sobredosi, la xeringa encara penjava de la
vena. Sense pensar-s’ho massa i nerviós el nostre protagonista registra les
robes del difunt i troba una cartera que ràpidament es guarda, va fugir
immediatament d’aquell indret fins a un carrer mes transitat on passar més
desapercebut, va caminar sense parar per trobar el moment d’inspeccionar,
sense sospites, l'interior de la cartera, finalment es va aturar en un d’aquells carrers típics de Harlem on hi han escales curtes per passar al
vestíbul del edifici; s’asseu al primer esglaó i per fi pot veure l’interior
de la cartera: uns pocs dòlars, una foto d’uns senyors vells i una carta, al
llegir-la, descobreix que els senyors vells eren els pares del difunt i que
el convidaven a passar la nit de de Nadal a casa seva.... i li retreien que
no els hagués vingut a veure en tot l’any. Però la sorpresa va ser encara
més gran quan al llegir el remitent de la carta es va adonar que estava
assegut just a les escales de la casa dels pares del mort per sobredosi. I
sense temps a reaccionar, la porta del vestíbul s’obre molt a poc a poc... i
una veu molt tremolosa li va dir:

-          Julius ets tu...? el teu pare i jo t’esperem... tenim el sopar a
punt...

En Julius es va disposar a fotre el camp pitant, però la mirada d’aquella
velleta el va retenir uns instants, després van ser segons, i  meravellar-se
de la circumstància que estava vivint, la vella era cega, completament
cega...

-          Perdona mare per el retard, però ja saps que estic molt enfeinat.

El somriure de la mare va ser immens i es van abraçar fortament, amb un
reflux de sentiments que el Julius mai havia sentit, l’abraçada d’una mare!!!

-          Vine Julius, el teu pare també vol saludar-te ja saps que per la
seva malaltia no es pot moure, però passa dins de casa ja saps que sempre
seràs ben rebut.

Al fons d’una sala molt petita hi havia un balancí amb un senyor vell i
abrigat amb una manta, portava unes ulleres amb uns vidres molts
gruixuts, l’home també era cec.., no hi veia res de res, però es va aixecar
com va poder i es va abraçar al suposat fill amb una alegria que només unes llàgrimes dels seus ulls delataven. En Julius sense adonar-se'n s'havia
convertit en l'alegria per aquells pobres vellets que res no sabien de la
dissortada sort del seu veritable fill i va decidir continuar amb el joc i
els va regalar la millor de les versions del seu fill, amb il·lusions,
projectes, humanitat, valors etc., tot el que uns pares voldrien sentir del
seu fill.

La vetllada va passar amb gran joia, alegria i felicitat per el vellets, en
Julius per una vegada en la seva vida va sentir-se com un Pare Noel, sense
proposar-s’ho, i va regalar el millor Nadal a aquells pobres vellets, que
van quedar encantats amb les històries que el seu “fill”, els hi explicava.

En el comiat, les llàgrimes van tornar a sortir i les emocions varen tornar
a aflorar amb llibertat, però en Julius es va comportar com no ho havia fet
mai en sa vida. I una vegada fora de la casa, no va poder evitar de pensar
que el regal més bonic l’havia rebut ell: aquella nit... i l’amor d’uns
pares que ell mai havia conegut. Aquí és on es va desmuntar i va plorar fins
a rebentar i a partir d’aquí una nova vida va començar per el pobre pidolaire
Julius...

FI

Es una història molt urbana, però crec que respon amb molta realitat al
esperit de Nadal cada vegada més real.

Si podeu llogueu aquesta pel·lícula SMOKE, hi surten uns personatges força
curiosos.

Una abraçada i molt bon 2008 a tothom.

Salutacions a tots el Francesch, que pel que sembla no som pocs.. A10!

Nar6