Però a mi em sembla que aquestes definicions es queden una mica curtes. Si ens espremem una miqueta la imaginació, podrem trobar maneres més sanes i divertides de tocar el voraviu a la gent, sense necessitat de molestar-lo, enutjar-lo ni ferir-li l’amor propi.
I jo vaig una miqueta per aquí. A tot arreu on anem per la vida, real (casa, feina, amics) o virtual (xat, Messenger, fòrums) l’exercici de tocar el voraviu ben tocat és una excel·lent manera de passar l’estona i millorar les nostres relacions interpersonals. Com es pot fer això? L’AMTV o Associació Mundial de Tocadors de voraviu (veieu http://www.voraview.net) defineix l’excel·lència en el tocament de voraviu (voraview touch) com l’art d’incitar, provocar i assolir canvis positius d’humor en les persones tocades, i això es pot aconseguir tenint en compte aquests paràmetres:
-No tocar més voraviu del que nosaltres estaríem disposats a acceptar
-Tocar-lo d’una manera divertida, enginyosa, fugint de tòpics que l’únic que fan és avorrir
-Seleccionar el/la tocat/tocada amb criteris racionals de voraview touch, acomodant la tocamenta a l’àrea que li és familiar (laboral, personal, familiar, hobbies...)
I, com diria el Senyor Aznar, por activa y por pasiva, hem de tenir en compte que, com a tocadors de voraviu, qualsevol dia podem ser tocats. Per tant, davant de qualsevol al·lusió aparentment enutjosa o irritant que puguem rebre en qualsevol àmbit de la nostra vida, considerem, abans de pujar-nos per les parets, si es pot tractar d’una tocada de voraviu esportiva i innocent; en aquest cas, no podem enfadar-nos, al contrari, hem de reconèixer el mèrit del tocador.
Classificació
L’AMTV, en relació amb l’actitud adoptada, classifica les persones involucrades en les tocamentes en quatre prototipus:
-Tipus I: són excel·lents i enginyosos tocadors de voraviu, i de la mateixa manera, accepten bé i reconeixen esportivament el mèrit dels altres quan són tocats. És, sens dubte, el millor.
-Tipus II: grans tocadors de voraviu, però accepten malament el paper de víctima. S’ha d’anar amb precaució si se’ls vol tocar el voraviu.
-Tipus III: no saben tocar el voraviu als altres, però riuen de bona gana quan els hi fan a ells. Se’ls hi pot tocar sense cap problema.
-Tipus IV: no saben tocar el voraviu i es cabregen com una mona quan els hi fan a ells. No és gens recomanable intentar-ho, com no sigui amb ocasió d’una revenja personal.
L’AMTV admet l’existència d’híbrids entre els determinats models anteriors, així com de variacions en la classificació d’un jugador segons el dia, el temps, la mala lluna, etc. etc.
Voraviu i autoestima
L’AMTV, juntament amb l’Acadèmia Americana de Psiquiatria, acaba de publicar a la revista Psychology un estudi molt seriós, prospectiu, que estudia la influència que té sobre l’autoestima la pràctica regular del voraview touch. Els resultats no poden ser més positius: tocar el voraviu millora de manera estadísticament significativa l’autoestima del tocador i del tocat, la sensació d’apreci mutu, incrementa les dots d’originalitat, imaginació, agilitat mental, tolerància i sentit de l’humor; millora les relacions interpersonals, disminueix la incidència de depressió i ajuda a regular el nivell de colesterol.
En un altre estudi fet als USA es van comparar dues poblacions de l’estat de Michigan: en una d’elles, 1.000 persones sanes van ser instruïdes en l’art de tocar el voraviu, mentre que unes altres 1.000 servien de grup control. En el grup control hi va haver més incidència de suïcidis, divorcis, agressions, atur, i malalties com infarts de miocardi i impotència sexual; en el grup del voraviu es va incrementar l’índex de natalitat, es van casar més parelles, i van augmentar la productivitat laboral i el nivell de vida.
Cap membre del grup voraviu va votar Bush.
Bé, ara que ja ho sabeu...
Què espereu per tocar el voraviu?????