Un altre dia a les fosques...
M'agradaria saber quant durarà això?!
I sort que no fa fred!
Avui la he sentit de nou...
Feia dies que no em deia res...
Estaria enfadada per alguna cosa...
Ves a saber!
Parlava molt baixet...
Quasi no la entenia...
-"T'estimo, amor meu", em deia.
M'estima?!
I jo ni la conec!
Em deu poder veure, ella?
Això està fosc i negre com una gola de llop!
No! No em veu! No pot ser!
És tard... tinc son...
A veure si demà hi ha llum!

Els dies no passen!
Com? Encara a les fosques???
Ep! Torna a ser ella...!
Ets molt dolça i tendra...
Qui t'ha parlat de mi?
Em dius que m'estimes...
...i sento la escalfor de les teves carícies...
Fins i tot puc olorar el teu perfum!
Però no et puc veure...!
T'imagino alta i prima com un jonc...
Amb els cabells daurats com espigues de blat madur...
La pell blanca com la llum de la lluna...
I el somriure com l'esclat de la primavera.
Aquesta foscor em desespera...
Quan es farà de dia???!!!
Quan et podré veure???!!!
Estic esgotat...
He de descansar...

El temps passa i tot continua fosc...
Cada cop se'm fa més estreta aquesta estança...
No ho puc suportar!!!
I ella???
On és avui ella???
Encara no m'ha vingut a veure...
Encara no he sentit les seves paraules de mel...
Les seves carícies tendres...
El seu perfum de maduixes...
No puc!
No puc més!
He de sortir d'aquest cau negre i humit!

Eh?!
Ja la sento!!!
És ella!!!
Està xisclant de dolor!!!
Qui la fa patir???!!!
Qui gosa fer-li mal a la meva estimada???!!!
He de córrer!
He d'anar de pressa al seu costat!
Em necessita!

Ja vaig!
Vaig!
Ja vinc!
Per fi!
La llum!

Oh, Déu! Tanta claror m'encega!
Però ja estic aquí...
Ja estic amb tu...!
No ploris més...
Que bonica ets...!

Els teus cabells daurats...
La teva pell de lluna...
El teu somriure de primavera...
I les carícies...!
Les teves tendres i càlides carícies...!
No ploris, no...
que jo t'estimaré per sempre més, mare!