De Falset a l’Ermita de Sant Gregori, pel coll de l’Eudalda i el cim de les Soleies.
Si ens arribem a Falset en cotxe, el procurarem deixar pels voltants del Pavelló d’Esports Municipal; just a darrera d’aquest edifici vora la carretera, enfila un camí que senyalitza el nostre recorregut i que forma part del “Camí de les ermites de Falset”. Ens posem en marxa i a pocs metres de l'inici el camí es bifurca; deixarem el camí de l’esquerra i seguirem tot recte.
Un camí de sauló i cimentat més endavant, ens portarà fins la següent cruïlla, on un pal de direccions ens senyalarà el camí cap a Sant Gregori pel barranc de la Font Vella a l’esquerra, i el camí cap al Coll de l’Eudalda i el cim de les Soleies, a la dreta.
Prendrem aquest darrer camí que, a pocs metres, deriva en un petit sender que arrenca des de la nostra dreta en paral·lel; estret, ombrívol i solcat per les aigües que han baixat muntanya avall; el bell recorregut, als poc minuts es converteix en un preciós camí que encara conserva l’empedrat d’un temps. Aquest camí és el que es feia servir per anar de Falset a la Torre de Fontaubella. Val la pena fixar-se com, de tant en tant, unes pedres més grans i altes creuen el camí per tal de desviar a fora, l’aigua de pluja, travessant fins i tot els murs de pedra amb desguassos.
En breus moments ens trobarem al coll de l’Eudalda que ens mostrarà, com des d’una magnífica terrassa, la senyorial presència de la Mola de Colldejou. A la dreta divisarem el municipi de Marçà. Seguint el camí, a escassos metres, veurem el pal de senyals que indica la continuació del camí cap a la Torre de Fontaubella a la dreta, i el camí de pujada fins el cim de les Soleies, a l’esquerra. Des d’aquí resulta impactant veure l’innombrable quantitat de feixes, hores d’ara abandonades, que l’home va construir per conrear fins el límit que permetien el pendent de la muntanya i la pobresa del sòl. Quina quantitat d’esforç humà resta ara inert al davant dels nostres ulls en aquests milers de metres de parets de pedra!
Arribem al cim de les Soleies. Molt a la vora veurem un senyal que ens indica que podem veure un petit pessebre dintre d’un antic post de comandament de la Guerra Civil. A sobre d’una pedra hi ha una carmanyola de tapa vermella que conté una llibreta i un parell de bolígrafs per a fer palesa la nostra visita i el nostre recorregut, si volem.
El camí continua agradable i planer, per la vora d’una molt llarga línia de trinxeres de pedra seca. A la dreta, un rètol ens indica una caseta de volta a escassos metres. Ens hi arribem. Observem una petita construcció feta en pedra seca. Una veritable meravella arquitectònica d’un temps, fruit de les mateixes mans lacerades i aspres que van encerclar de feixes tota la muntanya. Quelcom que val la pena conservar.
Retornem al camí i el seguim fins endinsar-nos en el barranc de la Font Vella, travessant el fondo dels Jonquerals, amb una abundant vegetació i una enorme alzina (d’en Magí) i als pocs minuts un rètol ens mostra el que un dia va ser un forn de calç. Més endavant, un pal amb senyals indica el camí que, a la dreta, mena fins a l’ermita. Descendim per aquest camí, a cops en baixada pronunciada. Des d’aquest indret observem el desplom de les roques sorrenques i vermelles, de la mateixa classe que les que podem veure pels voltants de l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca (Mont-roig del Camp), a Escornalbou, Prades, etc. La imatge de les magnífiques pedres evoquen un gran gegant, mig tombat, rendit al pas del temps. Arribarem a una esplanada de sorra vermella i emprendrem camí cap a dalt la muntanya on es troba l’ermita. L’antiga ermita de Sant Gregori data del segle XVI, però al 1897 una gran roca va caure sobre la construcció i en va enfonsar la teulada. El nou santuari es va construir al 1927 sota l’impressionant abric que forma la balma de la muntanya vermella. Al seu interior es troba l’estàtua de sant Antoni. Hem aprofitat la tranquil·litat i solitud del lloc per reposar i menjar-nos uns entrepans que hem dut a la motxilla.
Retornem sobre les nostres passes escales avall i ens decidim per visitar els anunciats “Racons”. En dues passes ens veiem sobre el ventre del derrotat gegant.
Ens decidim a tornar a Falset i així, donar per acabada la nostra passejada d’avui.
Es pot tornar al poble tot refent el camí del barranc de la Font Vella fins on hem trobat el pal amb la indicació cap a Sant Gregori i seguir en direcció Falset, o bé seguint el camí que podem trobar retornant dels “Racons” i que surt des d’una esplanada on hi ha una construcció en runes i el que podia ser una creu de ferro sobre una pedra que porta esculpit l’escut de Falset. Així, arribarem a la carretera que mena fins el poble.