Bona nit Trini, ara he acabat de cosir les corbates i abans de anar a
dormir, vull fer-te aquestes quatre ratlles.

Per començar, hem sap greu lo que
et passa, el diumenge se't veia tan contenta..., però tant...!...

...som molt estranyes les persones...
i no n'hi ha cap d'igual. Ens podem assemblar..., però cap és  igual...

Llavors és molt difícil estar amb tot d'acord... saps..., no sé si t'he explicat mai un
conte...

(ara et foto la pallissa jo)

Diu que hi havia una vegada una parella , molt i molt enamorada.
no tenien diners, ben just una casa on viure...,
Ell tenia un petit vici... el seu avi li havia deixat una pipa,  i de tant en tant..., molt de tant en tant... podia fer-li unes caladetes... no tenia diners per comprar tabac...
La seva esposa era una dona preciosa,
però la cosa més bonica que tenia aquesta noia,
era la seua preciosa melena de color negre..., negra com la nit mes fosca...
Tothom li deia... -renoi!  quina dona mes maca que tens i quina cabellera que
porta!!!
Passava el temps i s'atansava el seu aniversari de noces...
Una nit,  parlaven i es lamentaven de que no es podrien fer cap regal...
però els dos estaven d'acord amb una cosa...
s'adoraven...  i molt! I això a la fi i a la cap era lo més important...
però...
Ella..., el dia de l'aniversari, va marxar al poble,
va anar a una perruqueria i es va fer tallar la seva preciosa melena.
Amb el que li van donar per el seus bonics cabells
va comprar tabac per a que el seu marit pogués fumar amb aquella pipa del seu
avi...
Va marxar cap a casa molt contenta...
quan va arribar..., el seu marit es va quedar parat...
Ella li va donar contenta el tabac...
i ell... amb llàgrimes al ulls... li va donar un peto...
I una pinta de plata per pentinar la seva melena.
Ell també havia anat al poble... i havia venut la pipa del seu avi...

Ja sé que això no es pot traduir a la vida diària... això es un conte i la
vida diària es massa dura...
però si penses bé... en el fons l'amor es això...
uffffffffffffffffffff
una aspirina...
i petonets...

Teresa