Un xic apartades de les tèrboles
aigües del riu Ebre, les cales de l’Ametlla de Mar són d’un verd-blau
cristal·lí què enamora.
Recorrent a peu els seus
16 km. de costa, pels antics camins de ronda (ara GR92), podreu descobrir
encisadors racons verges i solitaris, amb pins que acaronen l’aigua, amb cales
de fina i daurada sorra o de blanca pedra arrodonida per la erosió. El perfil
de la costa de l’Ametlla, amb bonics penya-segats i abrupte roquer, ens
ofereix belles imatges submarines.Tan sols armant-nos d’una careta amb tub i a
poca profunditat, tot resseguint la costa, podem contemplar la flora i fauna
marina típiques; moltes espècies de crustacis, peixos i mol·luscs en el seu
hàbitat (crancs, gambes, cargols, eriçons, musclos, sards, serranets,
donzelles, doblades, pops...) En aquests meravellosos indrets podreu
deixar-vos endur per la aclaparadora immensitat del cel i per l’esclat dels
colors de la Mediterrània.
Verd de pins i mar, blau de mar i
cel, en una gamma infinita de tons.
Més cap el sud del
nucli urbà, resseguint el mateix camí de ronda (GR92),
arribarem al port
natural de L’Estany, refugi en l’antigor de navegants i pescadors.Aquest
indret va ser l’escollit pels primers colonitzadors de L’Ametlla de Mar, com a
port per les seves embarcacions i així ho va ser fins a començaments del segle
XX.
El
terme municipal de L'Ametlla de Mar també comprèn dues zones protegides pel
PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). Els principals objectius d’aquest
organisme són l’establiment de mesures precises per a assegurar la protecció
dels valors ecològics, de paisatge, socials, culturals, científics, didàctics
o lúdics que posseeix cada espai. La zona humida de Santes Creus n’és una
d’elles. A escassos quilòmetres del nucli urbà també hi ha un altra zona
d'especial interès natural: el Torrent del Pi.