tornar

Del Baix-Camp al Priorat

 

Aquesta plana ens portarà a planificar una bonica sortida ideada amb la única finalitat de gaudir de la natura i de l'entorn sense aturar-nos massa a contemplar grans edificacions carregades d'història.

Em seguiu?

Prendrem com a punt de partida la població de Mont-roig del Camp, al Baix-Camp i si ens veiem amb prou força i ganes,  podem emprendre una bonica caminada des de la pròpia vila fins a dalt de tot de l’ermita i escoltar a mig camí, la misteriosa “Roca dels Àngels” o si pel contrari preferim aventurar-nos i dispensar les nostres energies per les encisadores rutes que esguarden l'ermita, ens hi arribarem en cotxe fins dalt de tot, passant per la carretera de Colldejou (T-322) i prenent un desviament cap a la dreta, on una senyal ens indica el camí del santuari.
 

 

Deixant el cotxe a l'esplanada de dalt, abans de res, donarem una ullada al recinte de la ermita de la Mare de Déu de la Roca i pujarem a la de Sant Ramon de Penyafort.

Un cartell que hi ha just en passar per la porta del recinte de la ermita ens diu que...

“No és estrany relacionar aquest paratge tan singular de la orografia montrogenca (muntanya, coves i balmes) amb el culte a alguna divinitat pagana. Descobertes arqueològiques del segle I, fan pensar en la deessa Isis. Mentre que el culte cristià remunta el temps de la imatge de “marededéus trobades” de la Roca a la seva llegenda d’haver estat trobada per un pastor, veient-se aquest obligat a aixecar una capella al mateix lloc, quan la seva voluntat era fer-ho més al pla, indret conegut avui en dia com a Peiró Esgarrat. Hi ha documents que daten de l’any 1230 on ja es parla de la devoció a la Mare de Déu de la Roca. L’ermita, en el decurs del temps s’ha anat ampliant, transformant i reconstruint, havent estat malmesa i profanada en diverses ocasions. És a partir del 1814 que la reconstrucció de la ermita adquireix l’actual fisonomia, amb el cambril i cor, casa de l’ermità i plaça. A l’altar major s’hi podien apreciar les imatges de Sant Josep i Sant Jeroni. Les petites capelles laterals estan ocupades per les imatges de cinc sants i la del beat Bonaventura Gran.”

 

 

 

 

Actualment el santuari està dotat d'hostatgeria i durant tot l'any hi viu una família dedicada a la cura d'aquest. La tutela de l'Ermita és del Patronat de la Mare de Déu de la Roca, el qual es format per tots els veïns de la vila de Mont-roig del Camp. Des de l’interior d’aquesta, es pot accedir a la de Sant Ramon de Penyafort.

 

   

  

Significativament més petita que la primera, les seves quatre parets es sostenen màgicament a una roca cada cop més menjada per la erosió. Es diu que les seves parets blanques i el petit llum que hi cremava a dintre, dia i nit, servia de guia als pescadors de la localitat propera de Cambrils.

   

 

Un cop escalfats els muscles, gaudirem al màxim d’aquest indret si ens aventurem a recórrer algun dels camins marcats que hi ha per l’entorn. Sempre hi trobareu gent que hi van en romiatge o que fan escalada o senderisme o que simplement donen un tomb pels voltants.

   

 

 

 

Amb un bon esmortzar entre pit i espatlla hem pogut fer una bona caminada i ara ens disposarem a cercar un espai digne per a un bon dinar d'excursionista. Per això, tornarem a prendre la mateixa carretera que ens ha portat a la ermita (T-322) i passant per Colldejou, ens introduïrem a la comarca del Priorat per La Torre de Fontaubella i Marçà, i ens dirigirem cap a la població de Capçanes.

Si ens ve de gust fer una aturada a Marçà, allí hi podrem trobar llocs d'especial interès com: L'Ajuntament, la construcció del qual data de l´any 1888. L´Església de Santa Maria, d'estil neoclàssic, amb elements barrocs que data de mitjans del segle XVIII i el campanar del que disposa té 4 rellotges. Els Rentadors públics, edificació realitzada l´any 1864, just a la vora de la font pública. Des del 1864 sempre hi ha rajat aigua, nit i dia i hi ha un abeurador per a animals. Diverses masies i espais de bellesa natural única com La Mil·loquera, La Bassa del Castell, El Mirador, les Coves del Xollat, la roca del Corb, l'Estret de Catà, la Mola, Serra de Llaberia i altres indrets com la Font dels Tres Batlles, paratge de gran bellesa, anomenat així perquè antigament era lloc de reunió dels alcaldes dels tres municipis limítrofs: Colldejou, Marçà i Tivissa, que es reunien per debatre temes polítics.

Si volem trobar taula ens donarem un xic de pressa en dirigir-nos cap a Capçanes. Aquest, és un petit poble situat al sud de la comarca del Priorat, en contacte amb Tivissa -(Ribera d'Ebre, SE) Colldejou -(Baix Camp, NE), Guiamets, Marçà (N). Diversos barrancs com el de les Pedrenyeres, les Taules, de Llúdriga, del Fondo, de la Vall, de Malella, i de Ricorb, tots de la conca del riu Siurana  conflueixen en una bona part a la riera de Capçanes o riera de la Vall. En aquesta riera es troba l'avenc de la Fou, un brollador que d'entrada té un ràpid pendent i, als quinze metres de profunditat, hi ha un estany, el qual en temps de pluges sobreïx i dóna una meravellosa vista al paisatge. És a dues hores a peu de la població. Aproximadament les tres quartes parts del terme romanen incultes, amb bosc. El regadiu és escàs . La vinya ocupa la meitat del terreny conreat, seguit de l'avellaner, ametller, oliveres i alguns fruiters.

És fill del poble Pere Joan Barceló i Anguera (1687-1741), el Carrasclet, sobrenom que li ve de la professió ja que era venedor de carrascles (carbó). Participà en la guerra de Successió al costat de Carles d'Àustria. Va patir diversos empresonaments. S'incorporà a la lluita guerrillera. Investit del grau de coronel arribà a comandar 8.000 homes que dugueren a terme importants accions.El refugi d'en Carrasclet durant alguns anys va ser la serra de Llaberia, des d'on va defensar els drets de la gent senzilla i les llibertats perdudes de la Nació Catalana. A la xarxa de senders de Catalunya, va ser incorporada la "Ruta del Carrasclet", el recorregut de la qual s'inicia al mas d'en Francisco, on el Carrasclet va néixer. Passa per Capçanes, per la Fou, per Llaberia, i arriba, després de setze hores, a l'Aleixar.

Però no ens entretinguem més i anem cap a un dels llocs més rellevants de Capçanes i on podrem reposar les cames cansades i obrir carmanyoles i neveretes portàtils i fer un bon dinar: les Fonts de Santa Rosalia o Les Canals. És una àrea recreativa preparada per passar un bon dia de camp. Té aigua, taules, focs, tranquil·litat i un bon paisatge. L'aigua d'aquestes fonts és medicinal, segons els avantpassats dels habitants de Capçanes, millora les malalties relacionades amb el fetge i la fel.

Abans d'emprendre camí de retorn cap a casa, podrem fer baixar les menges fent una caminada pel rierol que formen les Canals i que va a parar a l'embassament dels Guiamets. Un lloc especial on entretenir-se amb la vista, és el pas per l'interior del pont del ferrocarril que creua la riera.

    

  

  

  

Aquesta excursió és apta per a fer en qualsevol època de l'any, però la gaudirem al màxim si es fa en primavera, desprès de la temporada de pluges, quan les rieres i els pantans estan vessant aigua en abundància i tot l'entorn està esquitxat amb la gamma completa de verds.