Somni de pedra
Alterosa i humil. Siurana empedreïda
damunt les cingleres arraulida
volguent veure's a prop de les estrelles
va cloure, somiadora les parpelles
i, dolçament, es va quedar adormida.

                                                      Francesc Gardeta, agost de 1967

Ben assentada sobre una trona de roca viva, a 737 mts. d’altitud, dominant, alterosa i humil a la vegada tal i com canta el poeta, Siurana contempla les majestuoses serralades de Prades i el Montsant.

Des de Reus, emprendrem la ruta en direcció a Falset i en arribar a les Borges del Camp, trencarem en direcció a Alforja i Cornudella de Montsant. Un cop arribats a Cornudella, travessarem el poble i a pocs metres de la sortida podem veure un indicador cap el pantà de Siurana. En aquest indret ens hi podrem estar una estona contemplant el paisatge, però el més aconsellable és que us atreviu a llogar, per una horeta o més, una canoa o un kayak i us aventureu a fer un tomb per l'embassament.

                     

Per a arribar al poble de Siurana tornarem per la mateixa carretera estreta que ens ha portat fins el pantà, i en arribar a la carretera principal, tombarem cap a la dreta i al cap de no-res veurem un altre indicador, aquest, ens assenyalarà la direcció que ens portarà, per una carretera sinuosa i adornada amb precioses vistes al Montsant, fins a Siurana.

 

Sota la ja dormida custòdia del castell àrab en runes, jeu el petit poble de cases de pedra. En el extrem oposat s’hi troba l’església romànica d’una sola nau, consagrada a la Mare de Déu de l’Aigua.

 

Lloc de defensa natural, el Castell de Siurana fou l'últim reducte àrab del valiat d’Almira Alemoni.

Aquest petit poble, ha estat lloc de reunió dels millors  escaladors, i centenars  de persones, que encisades per les meravelloses formes de les roques, decideixen escalar-les.

Siurana, entre tots els seus tresors en conserva un que, amb el pas dels segles ha esdevingut llegenda i tot estant en l'indret precís, hom és transportat en el temps sense ni adonar-se'n,  i pot veure pels ulls d’aquells que llavors l’habitaven.
 

Aquest tresor és El Salt de la Reina Mora:

Conta la llegenda que en temps de la reconquesta del regne Sarraí  per part dels cristians, Siurana va estar el darrer dels reductes àrabs a Catalunya i en el seu castell hi regnava la formosa Abdelàzia. Molts foren els intents de travessar les muralles del castell, i tots van acabar en fracàs. Però vingué el dia en el que un traïdor jueu, va assegurar als cristians la entrada al castell a canvi de conservar els seus béns quan acabés el setge.
Un cop els cristians van saber per on podien entrar al castell, van preparar el setge i entraren a la fortalesa a mata-degolla, provocant una carnisseria de la que poca gent se’n va salvar. Abdelàzia, aliena a tot el que succeïa i confiada en que el seu castell era invulnerable, va ser sorpresa pel xiulet d’una fletxa que va entrar per una de les finestres de la sala on hi celebrava una festa amb els més nobles siuranencs. La reina, trasbalsada en veure la inevitable derrota, s’enfilà en el seu cavall blanc i tot tapant-li els ulls, emprengué carrera cap el cingle. L’animal, en adonar-se’n de les intencions de la seva mestressa va intentar parar i va clavar les seves potes a terra. Va ser tant intensa la frenada que la roca es va enfonsar, però malgrat l’intent de la pobra bèstia, no es va poder evitar la tragèdia i Abdelàzia i el seu cavall es van precipitar cingle avall. Aquest indret és el conegut com el Salt de la Reina Mora i, malgrat el pas del temps, encara es pot intuir la senyal deixada per les potes del preciós cavall.

Llegendes a part, des de Siurana, els que us animi caminar, hi podreu trobar vàries rutes a peu que transcorren per bells indrets.  Per omplir el pap res millor que quedar-se a dinar en un dels locals del poble o baixar a Cornudella. Tant en un lloc com en l’altre podrem degustar el millor dels nèctars que produeix el nostre petit país: el vi del Priorat.